Eslovàquia, un petit país amb molt que compartir

La República d'Eslovàquia, independitzada de l'antiga Txecoslovàquia el 1993, s'estén des de les planes de la conca del Danubi fins als pics de Tatra. L'accidentada geografia del país ha frenat la industrialització i modernització del mateix, però ha ajudat a preservar les diferències regionals.

Durant un mil·lenni els eslovacs van estar sota l'opressió dels hongaresos, malgrat la qual cosa van saber mantenir la seva identitat nacional. El 1918 es van unir als txecs creant Txecoslovàquia, però després de 75 anys d'estar a la seva ombra van decidir independitzar-se, si bé cal afegir que molts eslaus van tenir les seves reserves; el cas és que cap d'ells va tenir l'opció de decidir en referèndum. Des de llavors la corrupció i la manca de reformes han espantat les inversions estrangeres però, des de 1998, acompanyant a un canvi de govern, sembla que el panorama pot canviar.

La població és molt variada: al sud hi ha més de mig milió d'habitants de parla hongaresa i l'est milers de gitanos i Rusyns. La capital, Bratislava, pot ser decebedor si s'espera trobar una Praga eslovaca. Prejudicis a part és una ciutat gratificant i animada, amb un dens nucli antic.

Poprad és la porta per visitar l'Alt Tatra, la seva muntanya més alta, i també per explorar les fascinants ciutats medievals de la regió de Spis. A l'est està Presov, centre cultural de la minoria rusyn i prop, Kosice, la segona ciutat d'Eslovàquia, compta amb una molt bonica catedral gòtica.