Belfast, una ciutat plena d'història

Belfast és la capital d'Irlanda del Nord i el territori que ocupa va ser on, fa 9.000 anys, es van assentar els primers pobladors d'Irlanda, que en l'època celta van fundar la província de l'Ulster, fins a l'arribada dels víkings a l'any 795.

Posteriorment, la seva annexió per part de Gran Bretanya i la seva colonització per emigrants protestants, enfrontats amb els nadius catòlics, van provocar dècades d'enfrontaments.

Ara, gràcies a l'alto el foc de 1997 i a la seva nova autonomia política, els ànims s'han calmat bastant i la violència pràcticament ha desaparegut. Tot i així, cada 7 de juliol la animadversió entre catòlics i protestants augmenta considerablement, durant la celebració per part dels anglesos de la batalla de Boyne (s.XVII), en la qual un rei anglès va derrotar als rebels catòlics irlandesos. Per aquesta data els protestants solen organitzar bullicioses festes de carrer que fan enfurir als catòlics, per la qual cosa la policia ha d'extremar les mesures de seguretat per evitar enfrontaments.

Tot i així, els habitants de Belfast, siguin catòlics o protestants, toleren als turistes estrangers; però per no aixecar els ànims, al foraster que visita Belfast se li solen recomanar dues coses: evitar parlar de política i no esmentar la religió.

Canviant de tema, Belfast té nombrosos punts d'interès, com la seu de l'ajuntament, eduardiana i amb una cúpula de 53 metres d'altura, o l'Ulster Bank, construït en 1860. D'estil victorià destaquen la Queens University i la biblioteca Linenhall. El Waterfront Hall és un superb edifici de línies modernes i, més recent, el Victòria Square, un nou centre comercial al centre de Belfast inaugurat el 2008, el més gran del país.

L'ambient més reconfortant es trobarà, com no, en els típics pubs irlandesos, gaudint d'una Guiness, menjant "fish and chips" i escoltant música en viu. Per als que vulguin una mica més i tornant a la violència, mai faltarà un taxista disposat a mostrar els llocs que van ser notícia per les seves enfrontament o per les seves bombes.

Encara es poden veure els llargs murs de maó i formigó aixecats per separar els barris catòlics dels protestants, a fi d'evitar disturbis.